Era la primera vegada que Ed Sheeran passava per Barcelona i l’expectació era màxima. La gent va poder començar a passar al concert en ordre cap a les 18:30 però va haver-hi un greu problema: hi havia molts nois i noies menors de 16 anys que portaven l’autorització dels pares i anaven acompanyats d’un adult (germans, tiets, avis, amics...) però els guardes no els deixaven entrar perquè havien d’anar expressament acompanyats dels seus pares o mares (els menors desconeixien aquesta norma, ja que en altres concerts havien entrat amb l’autorització i un adult que no era els seus pares). La majoria de menors van avisar als seus pares per poder entrar.
Nosaltres creiem que, val esta bé que no puguin entrar per temes de seguritat i tal... Peró.... vaya putada no??
Anar alla desde tot el dia entusiasmat/ada i que et diguin que no pots entrar perque no vas amb els teus pares... Aixo es tant asdfghj..... Odiem aixo perque ho trobem injustissim!!!!
Després que els teloners animessin l’ambient Ed Sheeran va sortir a l’escenari a les 21:15 hores amb la cançó ‘I’m a Mess’. El cantant va estar sol dalt l’escenari durant tot el concert, amb una posada en escena senzilla que feia que no es perdés de vista el més important: la seva veu. Anava vestit amb una samarreta negra i texans i unes pantalles gegants projectaven la seva imatge i vídeos que acompanyaven les cançons.
Ed Sheeran va fer participar al públic en diverses ocasions fent que fessin els cors, que cantessin amb ell i que es moguessin al so de la música. Els fans ho van entregar tot amb cançons com ‘Lego House’ i ‘Don’t’, Ed va oferir raps com ‘Take it Back’ i va tocar la fibra sensible amb ‘I see fire’, ‘Lego house’ i ‘Thinking out loud’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada